El porró no només conté els paràmetres bàsics del disseny industrial clàssic —és racional, ergonòmic i barat—, sinó que també incorpora conceptes com la socialització, la personalització de l’objecte, els usos compartits, l’ecologia i la coreografia com a experiència.

D’altra banda, el porró és un objecte inusual i pot resultar inaccessible perquè el seu ús no és intuïtiu i els usuaris novells requereixereixen d’instruccions per aprendre a fer-lo servir, com molts dels objectes dissenyats per en Martí Guixé.

Amb el pas dels anys, el porró ha estat relegat a un element del folklore rural català. No obstant això, també encaixa perfectament en el context i la ideologia del Food Design i de projecte, així com fora de l’àmbit de la gastronomia, ja sigui estàndard, recreativa, creativa o molecular. El porró, com el vi, pot ser simultàniament global i local.

La Porró Masterclass de l’Anna Espelt i en Martí Guixé aborda aquest objecte icònic en l’actualitat, en el context del Food Design, i amb la col·laboració d’Espelt Viticultors i la DO Empordà.